Tot és meravellos, magnífic i preciòs... fins que deixa de ser-ho. Són eixos dies en que no saps com ni perquè, la realitat et colpeja i tu no tens armes ni forces per a defendre't. T'alces per el matí i unicament seguises la rotina ja marcada. No tens ganes de res ni de ningú. Sols vagues per el carrer esperant trobar la llum.
Son eixos dies en que no tens il·lusió per res. T'has adonat de que les coses no eren com tu pensaves o que han canviat massa ràpid abans que et pugueres donar conte, i això t'ha fet mal. No saps que fer i no trobes cap motiu per seguir endavant. El pitjor es que, per més que ho intenten, ningú pot fer que el trobes. Es una cosa que sols tu pots fer, però estàs massa enfonsat per pensar-hi.
Són dies en que les llàgrimes inunden els teus ulls amb massa facilitat sense que pugues evitar-ho i la teva ment es troba absent en un mòn de desgràcies d'on no pots rescatar-la. És dificil escapar de la situació perquè, com ja he dit, ningú pot ajudar-te, i si poden, ni tan sols tens forces per demanar-los ajuda.
No sé que passa, però hi ha temporades en que la facilitat per perdre l'il·lusió s'afegix a la dificultat per retrobar-la. Poc a poc, tens menys motius pels que somriure i caus en un pou que no te fons. Al poc temps, trobes que els dies en que perds l'il·lusió, no son dos o tres dies solts, sino que formen part de la rotina i que rarament trobes la il·lusió.
Hem d'intentar per tots els mitjans no arribar fins eixe punt perquè, una volta ahí, es quasi impossible tornar...
7 comentarios:
D'aquestos dies en se força, jo mateixa en tinc molts, d'alçar-te i no tenir ganes de res, anar a classe obligada, i a clase estar desganada, no voler fer res, que et preguten mil vegades que et pasa però no poder respodre'ls perque ni tan sols tu saps perque estas aixi.
Encara que arriba un momento que aquestos dies deixaran d'arribar t'ho dic jo, jo ja no en tinc quasi
No vull llegir el comentari, perque supose que no sera molt bo aixi que te'l deixe peruque tu mateixaopines
Ens veem^^
Eixos dies en els que dius, a la merda tot... I decideixes anar a donar una volta per el carrer tu asoles,sense que ningu te moleste,perque vols estar asoles... escoltan potser una musica que te fage pensar en res....
Pero pensen que estas loca perque que collons fa una chica asoles pel carrer sense fer res.. si algun dia me troves a mi per el carrer sense rumbe fixe o escoltant musica i mirant les musaranyes,no preguntes,asoles di hola i comentam que tal te ha anat el dia,que es una de les poques coeses que podem ferme canviar de idea...^^
Pots estar segura de que he estat mes de mig any en eixe estat,i que vulgues o no entenc com pugues estar ,no sas ni que fer ni que contestar quan te pregunten que te passe,asoles penses en que estas per estar i que si podries desapareixeries...
A partir de ara sempre que te fique un comentari te ficaré al final:
Alguen quiere voler a el autobus de los sueños?
ya que fuiste tú la que dio la idea^^
besos!
tots tenim dies d'eixos, són horribles, sobretot quan no saps perque et sents així. Estas trist i punt, i sols de quan en quan algun amic graciós o una paridita dita en moment oportú et pot fer riure.
De totes formes no ens tenim que queixar, qui es te que queixar es qui no te per a menjar i que esta morint per no tenir medicina... així un somriure en la cara es el menys que podem mostrar!
Besets amor meuu!
Eva, soc Oiska! i acabe de llegir l'entrada... Em pareix molt extranya, sobre tot tenint en compte que hi ha molta gent al teu voltant que et fa costat. Pareix com si t'estigueres morint, i no crec que tingues motius per a "enfonsar-te" d'aquesta manera. En la vida en que vivim, en aquest mon de privilegis i de "llibertat" de la que podem gaudir a diferència d'altres països, no crec que els existeixquen els pous sense fons, ni motius per els que vagar pel carrer, i molt menys plorar... Jo he passat recentment per moments difícils, i creu-me, no crec que els teus mals puguen comparar-se a tot açò que he sofrit recentment. De tota manera, saps que em tens a mi i a tots els demés per demanar ajuda quan la necessites, però recorda que si no la demanes, ningú no anirà darrere de tú per descobrir-ho... Has de ser més autosuficient i resoldre les coses amb decisió. Res més, B7s!
Hola!!!
Crec que una de les nostres gran errades és que intentem sempre buscar eixa felicitat, eixa il·lusió. Tal vegada si deixarem de plantejar-se tant si hui somrisc o si demà plore, començariem a veure el món d'altra manera.
Porte molt molt de temps intentant trobar la felicitat, trobar eixe punt de llum que en done ganes de viure i de gaudir de cadascun dels moments que puga tindre la vida, i malgrat tots els meus esforços, la meva cerca ha sigut en va.
Tal vegada si intentem centrar tota la nostra força, que hui per hui utilitzem per analitzar com estem, en simplement gaudir de la vida, de cada instant (ja siga bo o roïn) tot aniria millor, no creus?
Està ben clar que sols tu pots ixir d'eixe pou, però mai t'oblides que hi ha molta gent al teu voltant que pot llançar-te una corda per a que pujar no siga tan difícil.
Besets.Àdeu!!
Sara.
Bueno, despues de estos comentarios ya tienes claro que la gente te quiere no?.
Amigas no te faltan, aunque ya se, y sin que me lo hayas dicho, que a veces los amigos decepcionan, que no son lo que nosotros queriamos. Pero tranquila, porque esos momentos de tristeza son necesarios. Son como una especie de descanso en esa carrera continua por la felicidad. Cuando vuelvas a estar contenta y a encontrarle sentido a todo, lo haras con mas fuerza, porque estaras descansada.
Solo tu sabes si vale la pena estar triste. De hecho si lo estas sera por algo. Lo que tienes que tener claro, es que una persona con tus cualidades dispondra de muchos mas momentos buenos que malos en la vida. Asi que disfruta de estos breves momentos de tristeza, que ya te queda poco.
Besos reconfortantes.
Vicente.
P.D: ya sabes donde estoy, podemos llorar juntos si quieres, aunque yo sí que no tengo motivos, es pura afición a lo trágico.
Il semble que vous soyez un expert dans ce domaine, vos remarques sont tres interessantes, merci.
- Daniel
Publicar un comentario