La obscuritat ens envolta i ens ofega. Poc a poc, la llum va desapareixent. Cada xiquet mort de fam, cada bala disparada, cada persona que ha de fugir del seu país buscant sobreviure, cada vida canviada per diners, cada llibertad violada, cada mentida, cada llagrima, contribueixen a que aprete la corda que té al voltant del nostre coll i poc a poc ens vaja privant de la vida.
Per molta llum que ens proporcione el sol, ella ens envolta els ulls i el cor, sense deixar-mos anar encara que vulguem. És ella l'encarregada de moure els fils dels titelles que manen al nostre mòn, matant a gent innocent i mostrant-mos-ho després, augmentant així la obscuritat del nostre cor. Ella apreta, però no ofega, ens deixa agonitzant, sense deixar-mos morir, perque això seria perdre el control sobre nosaltres.
Ella és l'encarregada de crear les sectes que ens allunyen de la veritat, que ens neguen l'evidència: que tots nosaltres tenim una porció de llum al nostre interior i és només decissió nostra mostrar-la. Ens fa creure que amb els diners podem aconseguir porcions de llum sense avisar-nos de que es tracta d'una llum apagada. No importa el color de la pell, l'edat, el sexe ni la classe social. Ni tan sols importa si creiem o no en si hi ha vida després de la mort, o en si hi ha algú per ahí dalt que ens cuida o ens castiga. L'únic que realment importa és que creguem en eixa llum i lluitem contra l'obscuritat, que trenquem eixa soga que està ferint el nostre coll i avancem, que mantinguem la llum que hi ha al nostre cor, sense deixar que puga morir...