El Pare Noel o els Reis Mags?

Com ja es sabut , en aquests temps existeix una “lluita” entre el Pare Noel i els Reis Mags. Cada any per aquestes èpoques la gent es divideix en tres grups definits:
· ELS PARE NOEL: son aquelles persones agarrades que només fan un regal i el fan aquest dia per a llevar-s’ho de damunt, intentant comprar el més “cutre” que troben a qualsevol tenda. Sol tractar-se de la típica gent que veu totes les pel·lícules nadalenques (sí, eixes en que els pares de tots els xiquets son el Pare Noel, i les mares estan separades i viuen amb un altre home).
· ELS REIS MAGS: Aquesta gent és del tipus: “jo faig açò perquè és el de tota la vida” però en realitat no són més que el primer tipus però canviant el “modus operandi”: aquests esperen a que els demés els facen els regals per a saber que tenen que comprar ells per a no ser menys. Aquest tipus de gent es dels que canten les nadales. Sí, eixes cançons que ens conten que si ixes a la finestra veuràs com una dona té a un xiquet.
· ELS AMBIGUOS: Aquest tipus de gent, son aquells sense personalitat (o amb molts diners), que es permeten el luxe de fer regals els dos dies. Molts d’ells intenten defendre’s dient que fan el regal el dia de Nadal per el mateix motiu que els “Pare Noel” i desprès, el dia de Nadal, per el mateix que el “Reis Mags”. Però en realitat només intenten aclaparar als seus familiars i fills amb un munt de regals per a parèixer millors persones.

Però, realment hi ha algun d’aquests grups millor que els altres? El Pare Noel, eixe home tan simpàtic, vestit de roig, amb problemes per el sobrepes i amb alguns complexos que fan que haja d’entrar per les xemeneies per a evitar ser vist. Te ell la culpa d’haver estat inventat pels americans?
Els tres Reis Mags, eixos tres homes “escamarrats damunt d’un camell” que van recórrer mig món per a anar a un corral i donar-li un regal a un xiquet. Tenen ells la culpa de ser monàrquics i haver estat inventats per l’església?

Anem per parts: el Pare Noel, que per si no ho sabeu, era verd en els seus orígens, va ressorgir de l’oblit quan la marca “Coca-Cola” el va utilitzar per a una campanya publicitària nadalenca, canviant-li el seu color original per el roig, color que identifica a la companyia. Per tant, el Pare Noel, aquest home tan simpàtic que va regalant coses damunt d’un trineu, no és més que un objecte publicitari produït pel consumisme del Nadal.
Els Reis, que us he de dir d’ells, van ser inventats per l’església. Sí, eixa gran amiga nostra que ens diu que fem regals i repartim entre els pobres, mentre ells tenen una fortuna que podria acabar en la fam a molts llocs. Eixa que li proporciona al seu líder, el Papa, un llit que podria donar de menjar a mils de xiquets del tercer món. Sent aixina, perquè hem de creure en un mite que ens ha contat la gran mentida en que s’ha convertit l’església?

La veritat es que ningú dels dos mereixen ser celebrats. Però en aquest cas tothom m’aclivellaria per intentar abolir les dues setmanetes que tenim per a no fer res. I tots sabem que per dues setmanes de no fer res, som capaços de perdre els nostres principis. No intente que aquestes festes deixen de ser celebrades, només vull intentar que tots aquells que lligen açò, s’adonin dels falsos ídols en els que ens basem per a reunir-nos en la família, regalar-nos coses i ser solidaris. Es necessari que ens marquen un dia i un motiu per dinar junts? És precís que ens fem regals obligatòriament en l’època marcada? Perquè només hem de recordar la solidaritat al Nadal?
Pareix que no, però és només al Nadal quan ens mostren lo solidaris que hem de ser en el tercer món. De veritat eixos xiquets que moren de fam necessiten un joguet? Crec que primer haurien d’assegurar-se de la seua alimentació i més tard pensar en els joguets. I en el cas de que tingueren per a menjar, és només a Nadal quan es necessària la nostra ajuda? I la resta de l’any?
Ens creem molt lliures però en realitat sols fem allò que ens diuen, el que es tradició i el que està “permès”, perquè ara en sinceritat, com ens miraria la resta de la gent si els férem regals a meitat setembre? Què pensaríem d’una ONG que fa una recol·lecció de joguines a meitat febrer?
Personalment crec que deuríem recapacitar sobre el que estem fent i plantejar-nos reunir-nos de vegada en quant i fer-nos regals perquè sí, perquè estimem a la persona a qui li donem el regal i concienciar-nos de que tots aquells que no tenen res no son especialment pobres al Nadal, i hem d’ajudar durant tot l’any!

Aquesta sóc jo

No aneu a creure que m'agraden les presentacions, entre altres coses perquè crec que aquells que esteu ací ja em coneixeu prou bé. Però resulta que la professora de informàtica ha insistit en que teníem que fer una presentació, i només tenia dos opcions: escriure-la o no (a continuació la explicació ètica de per què de la meua elecció).
Si no l'escrivia, no tenia que fer tota la faena de pensar com sóc i tot això, però m’enfrontava a un possible suspens. Per l'altra part, podia escriure'l i aconseguir aprovar encara que les presentacions no siguen lo meu (si vos esteu avorrint comprovareu que escriure tampoc es lo meu).
Si tota la classe agafa la primera opció, tindrem un suspens generalitzat però haurem aconseguit evitar el rescalfament del cap provocat per el sobreesforç de pensar com son i com descriurens per evitar que la gent faça el típic comentari de: que creguda que és, els defectes no els fica, i molts més.
En canvi, si la nostra elecció és fer la presentació, hi haurà (pot ser) un aprovat per a tota la classe, i un munto de blogs en presentacions (algunes millor que aquesta, altres pitjors).
Com podeu comprovar, la elecció no ha estat mol difícil i, vosaltres mateixa, en aquest instant esteu disfrutant d'ella. He cregut que la segona era la mes acertada ja que, en cas de que no m'agrade aquesta presentació, sempre puc introduir moltes més entrades, de forma que quede marginada baix de tot, sí, allí on ningú aplega.
Després d'aquesta llarga introducció ètica (espere haver-ho fet bé), procediré a la meua descripció. Com supose que sabeu, em dic Eva, visc a Castelló i vaig al Ribalta.
De la meua personalitat només us diré que normalment sóc molt tímida, les altres qualitats/defectes, espere que els fiqueu vosaltres als comentaris perquè jo no tinc massa idea. Així que espere que vos esmereu un poc en escriure.
Els meus gustos son normalets... Bueno, tot depèn de a què li digues tu normalet. No sóc de les que segueixen al ramat en el seu camí a la brillantor. Si per a tu això es ser rara, sí sóc rara. Si per a tu això no es ser rara me caus bé.
Bueno, jo crec que més o menys he aconseguit l’objectiu de escriure una presentació sense que les meues neurones s’hagen ressentit massa. Espere que us haja agradat i que deixeu els vostres comentaris.