Sense cap ni peus

Els teus somnis

2008-03-16T04:44:00.000-07:00

Enllà, més lluny de les estrelles, a l'altra cara del mirall,
On tot és més senzill d'entendre, la porta espera oberta.

Un pas i ja el teu cor desperta, un salt i ja no tornaràs,
Comptant la màgia és la primera, seguint...

Els teus somnis t'estan esperant.
Vés, no dubtis més, abraça'ls.

No el veus? a poc a poc s'acosta, no ho sents? el tens al teu costat.
L'amor té totes les respostes.

És el teu somni, t'estava esperant.
Vés no dubtis més, s'escapa.
Lluita pels teus somnis, t'estan esperant,
Fes que siguin certs, abraça'ls.

El vent escampa les fulles, el temps arriba i se'n va
Mai no em demanis la lluna, ningú la pot agafar.
La vida cau i la pluja, el sol ens pot eixugar,
Sempre canvia la lluna, pren el que et vulgui donar.

Pren els teus somnis, t'estan esperant.
Vés no dubtis més, s'escapen.
Fes que no s'ensorrin, vés-los a buscar,
Fes que siguin teus, abraça'ls.
Lluita pels teus somnis, t'estan esperant,
Fem que siguin certs, abraça'ls.
Fes que no s'ensorrin, vés-los a buscar,
Fes que siguin certs, abraça'ls.

Mirant de tant en tant enrere, els peus a terra, el cor volant,
Endins el sentiment és tendre, volem seguir somniant.

Els teus somnis, Sopa de cabra

____________________________________________________________________

Perquè a voltes, després d’un temps pensant que res ens ix com volem, que els nostres somnis mai es faran realitat, ens donem conte de que si no es compleixen es perquè no volem, perquè la por ens frena i no podríem suportar el fracàs. I un dia te n’adones que els teus somnis estan ahí, darrere el mirall, esperant, seguint cadascun dels teus dies fins que decideixes lluitar per ells. Així que només has de trencar les cadenes, i somiar... somiar sense fronteres, sabent que per molt que diguen, els somnis es poden fer realitat...

SENSE DEIXAR QUE LA LLUM PUGA MORIR

2007-10-14T04:17:00.000-07:00

La obscuritat ens envolta i ens ofega. Poc a poc, la llum va desapareixent. Cada xiquet mort de fam, cada bala disparada, cada persona que ha de fugir del seu país buscant sobreviure, cada vida canviada per diners, cada llibertad violada, cada mentida, cada llagrima, contribueixen a que aprete la corda que té al voltant del nostre coll i poc a poc ens vaja privant de la vida.

Per molta llum que ens proporcione el sol, ella ens envolta els ulls i el cor, sense deixar-mos anar encara que vulguem. És ella l'encarregada de moure els fils dels titelles que manen al nostre mòn, matant a gent innocent i mostrant-mos-ho després, augmentant així la obscuritat del nostre cor. Ella apreta, però no ofega, ens deixa agonitzant, sense deixar-mos morir, perque això seria perdre el control sobre nosaltres.

Ella és l'encarregada de crear les sectes que ens allunyen de la veritat, que ens neguen l'evidència: que tots nosaltres tenim una porció de llum al nostre interior i és només decissió nostra mostrar-la. Ens fa creure que amb els diners podem aconseguir porcions de llum sense avisar-nos de que es tracta d'una llum apagada. No importa el color de la pell, l'edat, el sexe ni la classe social. Ni tan sols importa si creiem o no en si hi ha vida després de la mort, o en si hi ha algú per ahí dalt que ens cuida o ens castiga. L'únic que realment importa és que creguem en eixa llum i lluitem contra l'obscuritat, que trenquem eixa soga que està ferint el nostre coll i avancem, que mantinguem la llum que hi ha al nostre cor, sense deixar que puga morir...

EIXOS DIES EN QUE ES PERD L'IL·LUSIÓ

2007-05-05T05:37:00.000-07:00

Tot és meravellos, magnífic i preciòs... fins que deixa de ser-ho. Són eixos dies en que no saps com ni perquè, la realitat et colpeja i tu no tens armes ni forces per a defendre't. T'alces per el matí i unicament seguises la rotina ja marcada. No tens ganes de res ni de ningú. Sols vagues per el carrer esperant trobar la llum.

Son eixos dies en que no tens il·lusió per res. T'has adonat de que les coses no eren com tu pensaves o que han canviat massa ràpid abans que et pugueres donar conte, i això t'ha fet mal. No saps que fer i no trobes cap motiu per seguir endavant. El pitjor es que, per més que ho intenten, ningú pot fer que el trobes. Es una cosa que sols tu pots fer, però estàs massa enfonsat per pensar-hi.

Són dies en que les llàgrimes inunden els teus ulls amb massa facilitat sense que pugues evitar-ho i la teva ment es troba absent en un mòn de desgràcies d'on no pots rescatar-la. És dificil escapar de la situació perquè, com ja he dit, ningú pot ajudar-te, i si poden, ni tan sols tens forces per demanar-los ajuda.

No sé que passa, però hi ha temporades en que la facilitat per perdre l'il·lusió s'afegix a la dificultat per retrobar-la. Poc a poc, tens menys motius pels que somriure i caus en un pou que no te fons. Al poc temps, trobes que els dies en que perds l'il·lusió, no son dos o tres dies solts, sino que formen part de la rotina i que rarament trobes la il·lusió.

Hem d'intentar per tots els mitjans no arribar fins eixe punt perquè, una volta ahí, es quasi impossible tornar...

Aquells anys...

2007-04-26T07:04:00.000-07:00

Cada cop més recorde aquells anys en que encara era una xiqueta. En que no entenia el significat de les paraules guerra, frontera, intolerància ni ambició. Per a mi els diners només eren troços de paper i metall que canviaves per menjar, els tanques eren basses grans d'aigua i les granades, la mangrana mal dita. Les pistoles tiraven aigua i la fam era el que sentia abans de dinar. Anyore aquells anys en que només veia el mòn perfecte que imaginava.

No m'havia de sentir malament per no poder ajudar als xiquets que moren de fam, perquè no sabia que existien. No em preocupava la gent que moria a les guerres perque a l'últim capitol sempre els resucitaven. No em queixava de les desigualtats perquè a les pel·lícules tots eren iguals. No m'importaven les injusticies perquè sabia que els bons sempre guanyaven. Encara que tancada a una casa, lligada a una rotina, amb prohibicions i obligacions, em sentia lliure.

Però de repén, la televisió de ca la meua avia em va començar a mostrar altres imatges. Vaig veure que no hi havien bons que pararen les injusticies, els que jo creia que haurien de ser bons, no lluitaven per la igualtat, sino que buscàven les diferencies per a aprofitar-se d'elles, i els pocs que lluitaven, eren callats ràpidament sota el mant de la repressió. La gent que moria a les guerres ni eren els protagonistes de la serie ni eren resucitats a l'últim capitol, perque allò no acabava mai. Vaig veure com la gent jutjava la vida dels demés sense apenes conèixer-los davant de tot un país, em vaig adonar de com tractaven a les persones només per el color de la pell inclús per la roba o el que pensaven. Vaig veure com monstres disfressats d'esperança ens venien la llibertat en troços de fusta en forma de creu.

Al principi em vaig sentir confusa, perqué no es paraven les injusticies si tothom deia que ho eren? Perquè jutjaven la vida de la gent? No tenim dret a fer el que vulguem en les nostres vides? Què tenien que veure el color d'una persona perque aquesta fora millor o pitjor? Acàs els negres pensaven millor al sol i els blancs treien major rendiment mental a la sombra? I que tenien que veure la roba i la forma de pensar en tot açò? Ningú em va respondre aquestes preguntes, ni tan sols la mateixa que m'havia mostrat les veritats, despres de tant de temps de ensenyar-me el que jo volia veure.

Em vaig sentir enganyada, aquella maleida caixa m'havia mentit, les coses no eren com m'havia dit... Vaig veure dos camins: posar-me en contra de tot allò nou per a mi i que, a primera vista m'havia adonat de lo injust que era i protestar, o seguir veent aquella il·lusió formada per als que volen viure somiant.

Ara ja m'he decidit, quasi no veig la televisió...

Portugal...

2007-04-18T11:07:00.001-07:00

La rutina ja ens ha aclaparat. Poc a poc, m'adone de que ja no tornaran eixos moments... No tornaré a despertar junt a algú que m'ha furtat la manta, no em quedaré desperta fins les 5 del matí per una cançò, no tornaré a posar en pijama per a una foto, no tornarem a veurens tots junts en eixa habitació en la que tans bons moments hem tingut. No m'adormire tan facilment a un llit en el cap als peus, no arrejuntarem més llits per a que ningú dorga asoles, no pintarem més cares adormides ni banyarem i engominarem més dits del peu, no ens sentirem mai tan aprop dels professors que per uns dies van deixar de ser-ho, no tornaré a entrar a una piscina on l'aigua estiga tan freda, no podré dormir a un autobus, no miraré a algunes persones de la mateixa manera, no tornarem a vestir-mos com aquella nit, no dormiré tan poques hores per després alçar-me amb tanta energia, no tornaré a "arreglar" un somier trencat, ni a fer mançanilla dins d'una botella, no utilitzarem la biblia de la mateixa manera... mai més tornarem a aquella habitació d'hotel.
Després d'aquestes reflexions i arribat aquest punt del curs m'adone de que mai repetirem aquest viatje, ja que l'any que bé els nostres camins es dividiràn: uns seguirem estudiant al mateix lloc, uns altres se'n aniran a un altre, altres tal volta no tornem a voren's. Crec que a quansevol dels que vam estar allí se li escaparien les llàgrimes en pensar que pot ser no tornem a estar tots junts.En aquests moments, tinc por per tot el que puga passar en a penes uns mesos, por d'oblidar un sol d'aquells instants o a qualsevol de les persones que van fer que foren tan especials... no se com va poder cabre tants sentiments i emocions en un país tan menut. Supose que això demostra que no hi han fronteres...
Lamente la melancolia d'aquesta entrada, no era la meua intenció ficar-vos trists en aquestes paraules. Però no patiu, ja quede poc. Només hem queda dir que aquest viatge m'ha fet canviar d'una forma que ni tan sols jo comprenc: no veig de la mateixa forma les flors, els balcons, els ascensors fins i tot alguns estils musicals. Crec que no m'enganye al pensar que si ara mateixa arribés un autobús en tots vosaltres damunt, pujaria sense plantejar-me on va ni si tornare.

He arribat a pensar que tot ha segut un somni, si és així, vull seguir somiant en vatros...

UNA VIDA PER VIURE

2007-03-03T12:34:00.001-08:00

Cada dia vivim més. La esperança de vida augmenta gràcies als avanços de la medicina i a la comoditat en la que ens hem acostumat a viure. Ara una persona pot arribar fàcilment als 80 anys. Podem pensar que és bo això de viure cada cop més però: es realment viure el que fem?
M'alce 7 vegades del llit a la setmana i cada una d'eixes voltes tinc el dia planificat. Cinc d'eixos dies son una rutina impressionant. Pels matins ens tanquen com a ovelles entre quatre parets per a explicar-nos com trobar els màxims i els mínims d'una funció en forma de parabola que no he de veure mai més en ma vida. Per les vesprades ens unflen a feina, tanta, que ni tan sols trobava temps per a escriure açò. Els caps de setmana són la llum entre tanta foscor, però per desgràcia, la llum dura poc en un món d'ombres. Ens pasem més de quinze anys de la nostra vida estudiant, aprenent coses que oblidem amb facilitat, coses que uns homes sentats a una butaca amb un sou que fa por, han decidit que necessitem saber per a ser persones. Però no ens ensenyen a viure, i per això desperdiciem la nostra vida estudiant coses que no tenen cap significat.
Després d'açò, només ens queda treballar. És l'únic que podem fer per a integrar-nos en esta societat. Aci hi ha poques possibilitats: si no has estudiat una carrera eres un mandra, i si l'has estudiada sempre hi haura algú que aconseguira un treball millor que el teu gràcies als contactes. Pasem la major part de la nostra vida treballant, per a que el dia menys pensat decidisquen que t'ha arribat l'hora d'esperar a la mort. Si tens sort l'esperaràs asentat al sofà de ta casa, si no, la trobaràs a un geriàtric o enxufat a una màquina a l'habitació d'un hospital.
Pot sonar estúpid i inclús utòpic, però no us agradaria, encara que fora només uns instants, no pensar en res, no tindre cap problema, només viure, flotar sense nugar-te a cap lloc, volar, simplement ser lliure de viure la teua vida? Pensem que som lliures però estem nugats a tot. A la familia, als amics, als estudis, al treball... Alguns d'estos nusos no ens molesten, es més, els busquem i ens sentim desamparats quan algún d'ells ens falta. D'altres no els busquem però els necesitem per viure, o això ens han dit. Creem que som lliures però des del moment del nostre naixement tenim un guió escrit com a vida. Saben tot el que farem, tenim poques opcions si no n'agafem una, agafarem l'altra, pocs inventen noves opcions i a eixos pocs ja s'encarreguen de que tornen a les seues normes...
Diem que l'esser humà és superior a la resta d'animals però en realitat som molt inferiors. A quants gats has vist preocupar-se per el demà? Quans pardals vendrien les seues ales a canvi de una vida com la nostra? Creem que som millors perque tenim escoles, vivim entre mols de formigó i intercanviem menjar per paper o metall, però quin sentit té tot açò quan no sabem utilitzar-ho? Tota la vida intentan conseguir diners, perquè? No mos enterraran en ells, ni tan sols ajudaran a que siguem més feliços. Ni tots els diners del mòn podrien comprar la lliçò més important de totes, la que ens mostra com viure la vida, la lliçó que van prohibir des que es van vendre.

ENTRADA SENSE TITOL

2007-01-29T10:09:00.000-08:00

Milers de xiquets morint cada dia
mentres que tu sols saps deixar-ho passar
pero sempre amb la teua hipocresia
no fas altra cosa que els diners llençar

Com si fos d'una pel·lícula el guió
la teua vida poc a poc va passant
sense tindre cap punt de comparació
dels que dia a dia l'han de treballar

I ara que els meus ulls es troben en els teus
no pense baixar la mirada ni tirar enrrere
no cregues que pense agenollar-me als teus peus
no fare com aquells que la dignitat pergueren

No has de fotre un brot per a poder menjar
molts bons enxufes i encara un millor sou
creus que tot el mòn t'ha de idolatrar
i no fas més que afonar-te en un pou

Creus que amb diners a tot sempre arribes
sense saber encaixar la realitat
que vius una vida que no controles
en el teu mòn de falsa felicitat

I ara que els meus ulls es troben en els teus
no pense baixar la mirada ni tirar enrrere
no cregues que pense agenollar-me als teus peus
no fare com aquells que la dignitat pergueren

I ara ve quan sents la nostra veritat
la que el teu voltant t'ha fet esborrar
el nostre orgull mai no podras xafar
l'orgull de pels nostres somnis haver lluitat

Com ja us n'haureu adonat, és la lletra d'una cançò, però és una cançò sense titòl, i no hi ha dret de que siga així. Ja que el meu cervell no té les suficients neurones actives per a trobar-ne un, espere que algú de vosaltres en trobe un adequat.

El Pare Noel o els Reis Mags?

2006-12-28T13:29:00.000-08:00

Com ja es sabut , en aquests temps existeix una “lluita” entre el Pare Noel i els Reis Mags. Cada any per aquestes èpoques la gent es divideix en tres grups definits:
· ELS PARE NOEL: son aquelles persones agarrades que només fan un regal i el fan aquest dia per a llevar-s’ho de damunt, intentant comprar el més “cutre” que troben a qualsevol tenda. Sol tractar-se de la típica gent que veu totes les pel·lícules nadalenques (sí, eixes en que els pares de tots els xiquets son el Pare Noel, i les mares estan separades i viuen amb un altre home).
· ELS REIS MAGS: Aquesta gent és del tipus: “jo faig açò perquè és el de tota la vida” però en realitat no són més que el primer tipus però canviant el “modus operandi”: aquests esperen a que els demés els facen els regals per a saber que tenen que comprar ells per a no ser menys. Aquest tipus de gent es dels que canten les nadales. Sí, eixes cançons que ens conten que si ixes a la finestra veuràs com una dona té a un xiquet.
· ELS AMBIGUOS: Aquest tipus de gent, son aquells sense personalitat (o amb molts diners), que es permeten el luxe de fer regals els dos dies. Molts d’ells intenten defendre’s dient que fan el regal el dia de Nadal per el mateix motiu que els “Pare Noel” i desprès, el dia de Nadal, per el mateix que el “Reis Mags”. Però en realitat només intenten aclaparar als seus familiars i fills amb un munt de regals per a parèixer millors persones.

Però, realment hi ha algun d’aquests grups millor que els altres? El Pare Noel, eixe home tan simpàtic, vestit de roig, amb problemes per el sobrepes i amb alguns complexos que fan que haja d’entrar per les xemeneies per a evitar ser vist. Te ell la culpa d’haver estat inventat pels americans?
Els tres Reis Mags, eixos tres homes “escamarrats damunt d’un camell” que van recórrer mig món per a anar a un corral i donar-li un regal a un xiquet. Tenen ells la culpa de ser monàrquics i haver estat inventats per l’església?

Anem per parts: el Pare Noel, que per si no ho sabeu, era verd en els seus orígens, va ressorgir de l’oblit quan la marca “Coca-Cola” el va utilitzar per a una campanya publicitària nadalenca, canviant-li el seu color original per el roig, color que identifica a la companyia. Per tant, el Pare Noel, aquest home tan simpàtic que va regalant coses damunt d’un trineu, no és més que un objecte publicitari produït pel consumisme del Nadal.
Els Reis, que us he de dir d’ells, van ser inventats per l’església. Sí, eixa gran amiga nostra que ens diu que fem regals i repartim entre els pobres, mentre ells tenen una fortuna que podria acabar en la fam a molts llocs. Eixa que li proporciona al seu líder, el Papa, un llit que podria donar de menjar a mils de xiquets del tercer món. Sent aixina, perquè hem de creure en un mite que ens ha contat la gran mentida en que s’ha convertit l’església?

La veritat es que ningú dels dos mereixen ser celebrats. Però en aquest cas tothom m’aclivellaria per intentar abolir les dues setmanetes que tenim per a no fer res. I tots sabem que per dues setmanes de no fer res, som capaços de perdre els nostres principis. No intente que aquestes festes deixen de ser celebrades, només vull intentar que tots aquells que lligen açò, s’adonin dels falsos ídols en els que ens basem per a reunir-nos en la família, regalar-nos coses i ser solidaris. Es necessari que ens marquen un dia i un motiu per dinar junts? És precís que ens fem regals obligatòriament en l’època marcada? Perquè només hem de recordar la solidaritat al Nadal?
Pareix que no, però és només al Nadal quan ens mostren lo solidaris que hem de ser en el tercer món. De veritat eixos xiquets que moren de fam necessiten un joguet? Crec que primer haurien d’assegurar-se de la seua alimentació i més tard pensar en els joguets. I en el cas de que tingueren per a menjar, és només a Nadal quan es necessària la nostra ajuda? I la resta de l’any?
Ens creem molt lliures però en realitat sols fem allò que ens diuen, el que es tradició i el que està “permès”, perquè ara en sinceritat, com ens miraria la resta de la gent si els férem regals a meitat setembre? Què pensaríem d’una ONG que fa una recol·lecció de joguines a meitat febrer?
Personalment crec que deuríem recapacitar sobre el que estem fent i plantejar-nos reunir-nos de vegada en quant i fer-nos regals perquè sí, perquè estimem a la persona a qui li donem el regal i concienciar-nos de que tots aquells que no tenen res no son especialment pobres al Nadal, i hem d’ajudar durant tot l’any!

Aquesta sóc jo

2006-12-19T06:51:00.000-08:00

No aneu a creure que m'agraden les presentacions, entre altres coses perquè crec que aquells que esteu ací ja em coneixeu prou bé. Però resulta que la professora de informàtica ha insistit en que teníem que fer una presentació, i només tenia dos opcions: escriure-la o no (a continuació la explicació ètica de per què de la meua elecció).
Si no l'escrivia, no tenia que fer tota la faena de pensar com sóc i tot això, però m’enfrontava a un possible suspens. Per l'altra part, podia escriure'l i aconseguir aprovar encara que les presentacions no siguen lo meu (si vos esteu avorrint comprovareu que escriure tampoc es lo meu).
Si tota la classe agafa la primera opció, tindrem un suspens generalitzat però haurem aconseguit evitar el rescalfament del cap provocat per el sobreesforç de pensar com son i com descriurens per evitar que la gent faça el típic comentari de: que creguda que és, els defectes no els fica, i molts més.
En canvi, si la nostra elecció és fer la presentació, hi haurà (pot ser) un aprovat per a tota la classe, i un munto de blogs en presentacions (algunes millor que aquesta, altres pitjors).
Com podeu comprovar, la elecció no ha estat mol difícil i, vosaltres mateixa, en aquest instant esteu disfrutant d'ella. He cregut que la segona era la mes acertada ja que, en cas de que no m'agrade aquesta presentació, sempre puc introduir moltes més entrades, de forma que quede marginada baix de tot, sí, allí on ningú aplega.
Després d'aquesta llarga introducció ètica (espere haver-ho fet bé), procediré a la meua descripció. Com supose que sabeu, em dic Eva, visc a Castelló i vaig al Ribalta.
De la meua personalitat només us diré que normalment sóc molt tímida, les altres qualitats/defectes, espere que els fiqueu vosaltres als comentaris perquè jo no tinc massa idea. Així que espere que vos esmereu un poc en escriure.
Els meus gustos son normalets... Bueno, tot depèn de a què li digues tu normalet. No sóc de les que segueixen al ramat en el seu camí a la brillantor. Si per a tu això es ser rara, sí sóc rara. Si per a tu això no es ser rara me caus bé.
Bueno, jo crec que més o menys he aconseguit l’objectiu de escriure una presentació sense que les meues neurones s’hagen ressentit massa. Espere que us haja agradat i que deixeu els vostres comentaris.